A l’escola som plenament conscients de la importància dels vincles afectius i de les emocions en l’educació. Sabem que per tal que els nens i les nenes puguin explorar el seu entorn, desenvolupar-se i aprendre necessiten sentir seguretat física però també emocional.

Per això, a l’escola cuidem molt les relacions que establim els uns amb els altres, potenciant així un clima afectiu i respectuós.

A continuació, us volem explicar una experiència que es va viure a la classe dels Marrecs i que pot servir per exemplificar la idea que comentàvem anteriorment, és a dir, com des de l’escola cuidem el vincle emocional amb els alumnes fent que se sentin estimats i compresos. Al mateix temps, veureu que aquesta experiència també ens va brindar l’oportunitat de treballar aspectes pròpiament curriculars, com ara la comprensió lectora, l’expressió escrita i els gèneres textuals (la carta).

Tot va començar quan una nena, la M., i la seva família es van veure obligats a canviar d’escola a causa d’un canvi de domicili familiar. Es van acomiadar de la Pia amb molta tristesa i nosaltres d’ells també, ja que es tractava d’un grup feliç i cohesionat i no volíem que la distància debilités el vincle que s’havia creat entre ells i elles.

Al cap d’uns mesos d’haver començat en l’altra escola, la M. ens va enviar una carta explicant-nos com s’hi estava adaptant, preguntant pel nostre dia a dia a l’escola i dient-nos que ens trobava a faltar. Quina sorpresa i quina il·lusió quan la vam rebre! Vam estar molt contents i contentes! La vam llegir entre tots i totes amb molta atenció i de seguida ens vam organitzar per contestar-la. L’endemà, vam anar a comprar un segell i la vam tirar a la bústia amb nervis i il·lusió. Al cap de pocs dies, la M. ens va enviar un vídeo dient que ja havia rebut la carta, que li havia agradat molt i que aviat ens contestaria. Al cap d’unes setmanes, vam rebre la seva carta. En aquesta, ens proposava quedar un dia a la tarda a una plaça prop de l’escola per veure’ns i així va ser. Quan va arribar el dia acordat, la gran majoria dels Marrecs es van retrobar amb la M. i van compartir una tarda d’abraçades, jocs i rialles. La col·laboració de les famílies va ser crucial en tot el procés i des de l’escola els agraïm moltíssim la seva implicació.

Finalment, ens agradaria acabar aquesta publicació amb una reflexió d’en Victor Küppers, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctor en Humanitats, formador i conferenciant:

 “El més important a la vida és que el més important sigui el més important. I sovint la vida és el més superficial, l’intranscendent i el més important queda en segon pla.

Tots sabem què és el més important: són les persones que estimem. I a vegades no els dediquem el temps que mereixen o no els diem prou que les estimem. Prioritzar costa i moltes vegades t’adones tard de què és el més important.”