Des de l’escola potenciem la cura del medi ambient des d’edats ben primerenques i, per això s’inicia un itinerari que parla sobre els éssers vius, en concret la vida de les gallines i els pollets.

Els alumnes viuen aquest itinerari de manera màgica.  Partim des d’un punt molt bàsic en el qual, els ous del supermercat es mengen i de vegades en fem truites. Però aquest itinerari va molt més enllà. Ells i elles són partícips d’un procés que està ple d’il·lusió. Des del moment en què es comença a parlar sobre aquests animalons fins que arriba la dolça espera dels 21 dies, es desperten moltes emocions boniques. Ells i elles són protagonistes i d’alguna manera, el fet d’haver de cuidar a un ésser viu, petit i vulnerable els fa créixer interiorment.

A partir de l’observació, experimentació i estudi d’un ésser viu proper al seu entorn (els pollets i les gallines del nostre propi galliner) hem après que es nodreixen, es reprodueixen i es relacionen amb altres éssers vius i amb l’entorn. S’ha portat a terme a través d’una observació sistemàtica i hem après moltes noves paraules. A través d’aquest itinerari d’aprenentatge l’alumnat es mostra implicat i amb molta predisposició a adquirir nous coneixements.

Hem compartit  una evolució i processos d’aprenentatge molt rics, hem comparat processos de reproducció i creixement, entorn, característiques físiques, alimentació i cicle de vida entre l’ésser viu que hem treballat i, nosaltres com a ésser humà. A partir d’aquest tipus d’itinerari sorgeixen preguntes, comparacions, explicacions i hipòtesis com nosaltres, els éssers humans, els pollets no neixen tots iguals ni amb les mateixes habilitats/capacitats.  A més, també ens brinda la possibilitat de treballar el dol de manera propera i de treballar emocions de manera natural. Alguns dels nostres pollets, de vegades no tenen la suficient força per sortir de l’ou o per menjar i viure. Els alumnes aprenen a sentir  aquest tipus d’emocions i tenen l’oportunitat d’exterioritzar-les i donar un espai  per aquests processos.